L’interès pel paisatge travessa tota la pintura contemporània i en nodreix les diverses variants: brilla d’alegria i espontaneïtat amb l’impressionisme i es deixa entreveure subtilment sota les abstraccions més rigoroses. Podríem dir que és el gènere artístic preferit de la modernitat.
És així com ho entén la Núria Balcells, que sempre l’ha conreat i ha deixat que la seva obra s’enriquís pel tracte continu amb el paisatge. Ho va fer al principi, interessada pel naturalisme i pel joc enlluernador de llums i colors que ens envolta. Més endavant, quan s’ha orientat cap altres àmbits, com la natura morta o els temes d’interior, la visió i l’ensenyança que es desprenen de l’estudi del paisatge li han permès transcendir la simple descripció dels objectes per oferir les relacions mútues entre ells en una nova unitat de matèria i llum.
I quan ha sentit la necessitat d’alleugerir físicament la seva pintura substituint el gruix expressionista per transparències quasi immaterials, la incorporació del collage ha estat un nou canvi tècnic que esdevé en mans de la Núria fortament pictòric gràcies una vegada més a la seva sensibilitat pel paisatge.
L’abstracció ha anat adquirint pes últimament en l’obra de Balcells, on conviu sense dificultats amb la figuració conformant un estil que busca equilibrar les harmonies cromàtiques amb l’interès per presentar temes molt diversos. Aquests tan aviat provenen de l’observació de la realitat com dels suggeriments del propi material. I no és paradoxal reivindicar ara també el paisatge com l’ànima de tot plegat…